Acaule=
sense tija
Actinomorfa= flor que es pot dividir en diversos plans de simetria, flor regular
Amplexicaule= que abraça la tija (Ex. fulla)
Androceu= conjunt d'estams (filament i antera)
Angustisepta= envà a la part estreta del fruit (Ex. Capsella bursa-pastoris)
Aplicat= que creix molt ajuntat a la tija (Ex.una síliqüa o els pèls)
Aqueni= fruit sec indehiscent, monocarpel·lar amb 1 llavor lliure
Aristat= que té arestes, dents o punxes fines i llarges
Atropurpuri= purpuri fosc
Aurícula= part basal de la fulla en forma d'orella (Ex. fulla del lletsó)
Bràctea= espècie de fulla que acompanya la flor
Bràctea involucral= bràctees que formen l'involucre (Ex. asteràcies)
Caduques= fulles que cauen a la tardor (Ex. faig)
Calicle= segón calze, epicalze (Ex. malvàcies)
Camèfit= planta perenne, parts aèries persistents tot l'any (Ex. farigola)
Capítol= conjunt de flors petites agrupades. (Ex. margarideta)
Càpsula= fruit sec dehiscent, provinent de la soldadura de dos o més carpels
Carminatiu= que expulsa els vents intestinals
Carpel= fulla modificada que porta les futures llavors, pistil.
Carpòfor= prolongació del receptacle, en forma de peu, que aguanta el fruit (ginòfor).
Caulescent= que té una tija aparent (Ex. Viola sylvestris)
Caulinar= de la tija (Ex. fulles caulinars)
Ciliat= amb pèls rígids al marge de les fulles (Ex. faig)
Circell= òrgan vegetal filiforme que es cargola a un suport per enfilar-s'hi (Ex. vidalba)
Connat= que neixen junts i estàn més o menys soldats (Ex. fulles connades)
Connivent= (sèpals) que es toquen, però no estan soldats
Cordat, cordiforme= en forma de cor (Ex. fulla)
Coriaci= que té consistència de cuir (Ex. fulla coriàcia)
Decumbent= ajagut o fleble
Decurrent= fulla sèssil que s'estira avall de la tija, fent-hi una ala.
Decussada= fulles oposades que creixen en angle recte respecte al parell inferior i superior
Deflexes= girats cap avall (Ex. els sèpals de Ranunculus bulbosus)
Dehiscent= fruit sec que s'obre espontàniament al madurar (Ex. càpsula, llegum, síliqua)
Didínams= 2 estams més llargs que la resta (com en les lamiàcies)
Dioic= flor masculina i flor femenina en plantes diferents
Actinomorfa= flor que es pot dividir en diversos plans de simetria, flor regular
Amplexicaule= que abraça la tija (Ex. fulla)
Androceu= conjunt d'estams (filament i antera)
Angustisepta= envà a la part estreta del fruit (Ex. Capsella bursa-pastoris)
Aplicat= que creix molt ajuntat a la tija (Ex.una síliqüa o els pèls)
Aqueni= fruit sec indehiscent, monocarpel·lar amb 1 llavor lliure
Aristat= que té arestes, dents o punxes fines i llarges
Atropurpuri= purpuri fosc
Aurícula= part basal de la fulla en forma d'orella (Ex. fulla del lletsó)
Bràctea= espècie de fulla que acompanya la flor
Bràctea involucral= bràctees que formen l'involucre (Ex. asteràcies)
Caduques= fulles que cauen a la tardor (Ex. faig)
Calicle= segón calze, epicalze (Ex. malvàcies)
Camèfit= planta perenne, parts aèries persistents tot l'any (Ex. farigola)
Capítol= conjunt de flors petites agrupades. (Ex. margarideta)
Càpsula= fruit sec dehiscent, provinent de la soldadura de dos o més carpels
Carminatiu= que expulsa els vents intestinals
Carpel= fulla modificada que porta les futures llavors, pistil.
Carpòfor= prolongació del receptacle, en forma de peu, que aguanta el fruit (ginòfor).
Caulescent= que té una tija aparent (Ex. Viola sylvestris)
Caulinar= de la tija (Ex. fulles caulinars)
Ciliat= amb pèls rígids al marge de les fulles (Ex. faig)
Circell= òrgan vegetal filiforme que es cargola a un suport per enfilar-s'hi (Ex. vidalba)
Connat= que neixen junts i estàn més o menys soldats (Ex. fulles connades)
Connivent= (sèpals) que es toquen, però no estan soldats
Cordat, cordiforme= en forma de cor (Ex. fulla)
Coriaci= que té consistència de cuir (Ex. fulla coriàcia)
Decumbent= ajagut o fleble
Decurrent= fulla sèssil que s'estira avall de la tija, fent-hi una ala.
Decussada= fulles oposades que creixen en angle recte respecte al parell inferior i superior
Deflexes= girats cap avall (Ex. els sèpals de Ranunculus bulbosus)
Dehiscent= fruit sec que s'obre espontàniament al madurar (Ex. càpsula, llegum, síliqua)
Didínams= 2 estams més llargs que la resta (com en les lamiàcies)
Dioic= flor masculina i flor femenina en plantes diferents
Epicalze= segón calze, calicle (Ex. malvàcies)
Escariós= de consistència membranosa i translúcida.
Esparses= fulles separades que no són ni oposades ni alternes.
Esperó= tub tancat a la base del label i que sovint conté nèctar.
Esporàngi= òrgan de les falgueres que produeix les espores.
Estipitat= amb peu rígid (Ex. peu d'un llegum)
Estípula= espècie de fulleta que acompanya la fulla
Exsert= que sobresurt (Ex. estams que surten de la corol·la)
Fascicle= conjunt de peces que neixen agrupades formant un feix (Ex. fulles)
Fenologia= època de floració de les plantes, segons el clima
Fimbriat= semblant a fils (Ex. les estípules de Viola)
Fistulosa= que està buida (Ex. tija)
Folíol= cadascún dels segments d'una fulla composta
Fol·licle= fruit sec semblant a un llegum, però s'obre només d'una banda.
Fruticosa= planta arbustiva
Fruticulós= una mica arbustiu
Gemma= petit brot d'una branca o flor.
Geòfit= planta amb bulbs, tubercles o rizomes
Gineceu= òrgan femení de la planta, pistil (ovari, estil i estigma)
Glabre= que no té pèls.
Escariós= de consistència membranosa i translúcida.
Esparses= fulles separades que no són ni oposades ni alternes.
Esperó= tub tancat a la base del label i que sovint conté nèctar.
Esporàngi= òrgan de les falgueres que produeix les espores.
Estipitat= amb peu rígid (Ex. peu d'un llegum)
Estípula= espècie de fulleta que acompanya la fulla
Exsert= que sobresurt (Ex. estams que surten de la corol·la)
Fascicle= conjunt de peces que neixen agrupades formant un feix (Ex. fulles)
Fenologia= època de floració de les plantes, segons el clima
Fimbriat= semblant a fils (Ex. les estípules de Viola)
Fistulosa= que està buida (Ex. tija)
Folíol= cadascún dels segments d'una fulla composta
Fol·licle= fruit sec semblant a un llegum, però s'obre només d'una banda.
Fruticosa= planta arbustiva
Fruticulós= una mica arbustiu
Gemma= petit brot d'una branca o flor.
Geòfit= planta amb bulbs, tubercles o rizomes
Gineceu= òrgan femení de la planta, pistil (ovari, estil i estigma)
Glabre= que no té pèls.
Glabrescent=
no té pèls aparents.
Glauc= color verd-blau
Glomèrul= tipus d'inflorescència amb les flors agrupades en un conjunt dens i arrodonit.
Hastada= en forma d'alabarda (Ex. fulla)
Hemicriptòfit= herbes, (les gemmes estan a nivell de terra a l'hivern)
Hermafrodita= flor amb òrgans masculins i femenins.
Hirsut= amb pèls llargs i flexuosos.
Híspid= amb pèls curts, rígids i aspres.
Imbricat= disposat com les teules de la teulada
Indehiscent= fruit sec que no s'obre al madurar (Ex. aqueni, núcula, sàmara, esquizocarp)
Indusi= membrana que tapa i protegeix els sorus de les falgueres
Involucel= involucre petit (Ex. pastanaga borda)
Involucre= conjunt de bràctees que envolten un capítol. (Ex.pixallits)
Label= pètal gros i amb coloració diversa de les orquídies
Laciniat= segments molt prims d’una fulla dividida (Ex. Nigella)
Latisepta= envà a la part ampla del fruit (Ex. Lunaria)
Ligulada= flor en forma de llengüeta típica de les asteràcies (compostes). (Ex. pixallits)
Limbe= part laminar de la fulla.
Llegum= fruit sec que al madurar s'obre per dues bandes.
Marcescent= fulles que s'assequen a la tardor i van caient poc a poc al llarg de l'hivern (Ex. roure)
Mitosi= procés de divisió cel·lular
Monadelf= estams soldats fent un feix
Monoic= flor masculina i femenina separades, però a la mateixa planta
Nutans= que penja, que balanceja.
Glauc= color verd-blau
Glomèrul= tipus d'inflorescència amb les flors agrupades en un conjunt dens i arrodonit.
Hastada= en forma d'alabarda (Ex. fulla)
Hemicriptòfit= herbes, (les gemmes estan a nivell de terra a l'hivern)
Hermafrodita= flor amb òrgans masculins i femenins.
Hirsut= amb pèls llargs i flexuosos.
Híspid= amb pèls curts, rígids i aspres.
Imbricat= disposat com les teules de la teulada
Indehiscent= fruit sec que no s'obre al madurar (Ex. aqueni, núcula, sàmara, esquizocarp)
Indusi= membrana que tapa i protegeix els sorus de les falgueres
Involucel= involucre petit (Ex. pastanaga borda)
Involucre= conjunt de bràctees que envolten un capítol. (Ex.pixallits)
Label= pètal gros i amb coloració diversa de les orquídies
Laciniat= segments molt prims d’una fulla dividida (Ex. Nigella)
Latisepta= envà a la part ampla del fruit (Ex. Lunaria)
Ligulada= flor en forma de llengüeta típica de les asteràcies (compostes). (Ex. pixallits)
Limbe= part laminar de la fulla.
Llegum= fruit sec que al madurar s'obre per dues bandes.
Marcescent= fulles que s'assequen a la tardor i van caient poc a poc al llarg de l'hivern (Ex. roure)
Mitosi= procés de divisió cel·lular
Monadelf= estams soldats fent un feix
Monoic= flor masculina i femenina separades, però a la mateixa planta
Nutans= que penja, que balanceja.
Oblong=
més llarg que ample
Obovat=
forma d’ou, amb la part més estreta prop del pecíol
Òcrea= estípules membranoses que envolten la tija des de la base de les fulles.
Òcrea= estípules membranoses que envolten la tija des de la base de les fulles.
Ovat=
forma d’ou, amb la part més ample prop del pecíol
Panícula= inflorescència composta de raïms laterals que agafa una forma de piràmide.
Patent= que creix en angle molt obert (Ex. pèls de la tija)
Pecíol= peu d'una fulla
Peciòlul= peu d'un folíol de una fulla composta.
Pedicel= peduncle prim o peduncle de les flors d'una inflorescència
Peduncle= peu que aguanta una flor
Pentàmera= flor amb 5 pètals i 5 sèpals.
Perenne= les fulles no cauen a la tardor (Ex. llorer)
Periant= conjunt de pètals (corol·la) i sèpals (calze)
Pericarp= capa externa del fruit.
Panícula= inflorescència composta de raïms laterals que agafa una forma de piràmide.
Patent= que creix en angle molt obert (Ex. pèls de la tija)
Pecíol= peu d'una fulla
Peciòlul= peu d'un folíol de una fulla composta.
Pedicel= peduncle prim o peduncle de les flors d'una inflorescència
Peduncle= peu que aguanta una flor
Pentàmera= flor amb 5 pètals i 5 sèpals.
Perenne= les fulles no cauen a la tardor (Ex. llorer)
Periant= conjunt de pètals (corol·la) i sèpals (calze)
Pericarp= capa externa del fruit.
Perigoni=
conjunt de tèpals (calze i corol·la del mateix color)
Pinnatipartida= dividit fins més de la meitat, des del marge al nervi central
Pinnatisecta= fulla dividida fins a tocar el nervi central
Pinnatífida= dividit menys de la meitat, des del marge al nervi central
Pistil= format per carpel(s) i consta d'ovari, estil i estigma
Procumbent= planta que creix rastrera i es torna erecta
Pruïnós= capa externa semblant a la cera (Ex, a les tiges o fulles)
Pubescent= cobert de pèls curts i fins.
Receptacle= part eixamplada a l’extrem del peduncle d'una flor o d'un capítol.
Recurrent= fulla que s'allarga cap avall de la tija (Ex. en la múria, Verbascum sinuatum)
Reniforme= semblant al ronyó (Ex. forma d'una fulla o llavor)
Reptant o repens= que s'arrastra
Rizoma= tija subterrània semblant a una arrel.
Roseta= conjunt de fulles aglomerades a la base de la tija (Ex. roseta basal)
Setós= amb pèls llargs i rígids
Silícula= fruit de les fabàcies, tan llarg com ample (Ex. Capsella, Lunaria)
Síliqüa= fruit de les fabàcies, 3 vegades més llarg que ample (Ex. Sinapis)
Solcat= acanalat, estriat
Sorus= agrupació arrodonida o allargada dels esporangis en les falgueres
Sufruticosa= planta llenyosa només a la part inferior.
Tàlem= part eixamplada a l’extrem del peduncle d'una flor, receptacle.
Teca= cada un dels dos sacs pol·línics de l'antera.
Teròfit= planta anual, que mor en l’època desfavorable i només en queden les llavors
Tetradínams= 4 estams (interiors) llargs i 2 (exteriors) més curts (Ex. brassicàcies)
Tetràmera= flors amb 4 pètals i 4 sèpals (Ex. família brassicàcies o crucíferes)
Tomentós= cobert de pèls curts i densos.
Trimera= flor composta de 3 peces o multiples de 3 (Ex. Iris, orquídies)
Tubulosa= flor típica de les asteràcies en forma de tub i acabada en 5 lòbuls petits.
Uncinat= corbat a la punta en forma de ganxo.
Unisexual= flor només masculina (estams) o només femenina (pistil)
Vaginant= que té beina, que envolta la tija, embeinador.
Verticil= conjunt de fulles que neixen al mateix nivell d'una tija.
Verticil·lastre= inflorescència de peduncles curts que semblen vrticils (Ex. lamiàcies)
Zigomorfa= flor irregular, amb només un pla de simetria vertical.
Pinnatipartida= dividit fins més de la meitat, des del marge al nervi central
Pinnatisecta= fulla dividida fins a tocar el nervi central
Pinnatífida= dividit menys de la meitat, des del marge al nervi central
Pistil= format per carpel(s) i consta d'ovari, estil i estigma
Procumbent= planta que creix rastrera i es torna erecta
Pruïnós= capa externa semblant a la cera (Ex, a les tiges o fulles)
Pubescent= cobert de pèls curts i fins.
Receptacle= part eixamplada a l’extrem del peduncle d'una flor o d'un capítol.
Recurrent= fulla que s'allarga cap avall de la tija (Ex. en la múria, Verbascum sinuatum)
Reniforme= semblant al ronyó (Ex. forma d'una fulla o llavor)
Reptant o repens= que s'arrastra
Rizoma= tija subterrània semblant a una arrel.
Roseta= conjunt de fulles aglomerades a la base de la tija (Ex. roseta basal)
Setós= amb pèls llargs i rígids
Silícula= fruit de les fabàcies, tan llarg com ample (Ex. Capsella, Lunaria)
Síliqüa= fruit de les fabàcies, 3 vegades més llarg que ample (Ex. Sinapis)
Solcat= acanalat, estriat
Sorus= agrupació arrodonida o allargada dels esporangis en les falgueres
Sufruticosa= planta llenyosa només a la part inferior.
Tàlem= part eixamplada a l’extrem del peduncle d'una flor, receptacle.
Teca= cada un dels dos sacs pol·línics de l'antera.
Teròfit= planta anual, que mor en l’època desfavorable i només en queden les llavors
Tetradínams= 4 estams (interiors) llargs i 2 (exteriors) més curts (Ex. brassicàcies)
Tetràmera= flors amb 4 pètals i 4 sèpals (Ex. família brassicàcies o crucíferes)
Tomentós= cobert de pèls curts i densos.
Trimera= flor composta de 3 peces o multiples de 3 (Ex. Iris, orquídies)
Tubulosa= flor típica de les asteràcies en forma de tub i acabada en 5 lòbuls petits.
Uncinat= corbat a la punta en forma de ganxo.
Unisexual= flor només masculina (estams) o només femenina (pistil)
Vaginant= que té beina, que envolta la tija, embeinador.
Verticil= conjunt de fulles que neixen al mateix nivell d'una tija.
Verticil·lastre= inflorescència de peduncles curts que semblen vrticils (Ex. lamiàcies)
Zigomorfa= flor irregular, amb només un pla de simetria vertical.
